Malgrat que la vida m’ha portat a viure en un altre indret, Torelló ha estat, és i sempre serà “el meu poble”. Aquí hi tinc les arrels i hi viu o hi reposa per sempre més el gruix de la gent que estimo. No me’n he sabut ni volgut desconnectar, en segueixo l’actualitat, hi vinc assíduament, participo de la vida cultural i hi pago impostos. Tot i que sempre he pensat que tothom és lliure d’opinar amb respecte sobre el que vulgui independentment de quina sigui la seva relació amb la qüestió objecte de consideració; per qui ho necessiti entenc que els elements exposats en aquesta prèvia em legitimen, si més no, per compartir aquest text.
Altre objecte de debat seria si la meva relació actual amb Torelló m’hauria d’autoritzar a poder votar en el procés participatiu sobre la segona festa local que ha impulsat l’Ajuntament. I és precisament sobre el clima enrarit que arran d’aquesta Consulta estan estenent, voluntària o involuntàriament, determinades persones i forces vives del poble sobre el que voldria reflexionar. En aquests últims dies s’han incorporat, en el que hauria de ser un debat sà de confrontació de propostes, discursos que diuen molt poc de la nostra cultura democràtica. En un mal contemporani que ja és endèmic a les xarxes socials, en certs perfils els exabruptes són premiats pel ramat de la claca. Parlem d’una minoria, sí, però fa soroll i distorsiona el que hauria de ser un exercici de lliure elecció.
Suposo que per les meves filies i fòbies, algunes de les coses que he pogut llegir aquests dies em recorden massa a episodis que el país ha viscut en matèries com la reivindicació de la memòria històrica o el procés d’autodeterminació de l’1 d’octubre del disset. Igual que va passar i que encara passa en les derivades d’aquestes efemèrides; alguns sectors, que pel que sigui no els agraden, no els interessen o els espanten determinats canvis; s’aferren recurrentment a tesis del despotisme il·lustrat, a la teoria del contuberni, als arguments de la por i en ocasions més extremes a l’escarni i assetjament de l’adversari. Sentències sobre que és important o sobre què podem decidir, rumors sobre conxorxes orquestrades, la relació malsana que es fa entre urnes i enfrontament, així com les amenaces envers determinades persones i col·lectius que pensen diferent són símptomes dels nostres dèficits democràtics i, al meu entendre també, del pòsit de franquisme sociològic que per desgràcia encara tenim arrelat al subconscient.
Per si això ja no fos prou greu, en l’últim Ple celebrat el passat 27 de juny, alguns dels nostres representants polítics també s’han sumat a aquest relat. Han estat els representants de Junts per Catalunya, un partit important en l’àmbit local i nacional. Segurament pressionats per certs lobbies i tot i haver patit la xacra dels qui volen una “democràcia” feta a mida, ara Junts emula el filibusterisme que els constitucionalistes han practicat al Parlament i recorda a les advertències de derogació de la Llei de Memòria històrica que fa la ultradreta. Malgrat no haver dit ni mu quan es cuinava la Consulta, amenacen amb no acceptar els resultats al·legant defectes de forma i demanen que es fixi un mínim de participació. Tenint en compte que aquest és el cinquè procés que es fa d’aquest tipus i que sempre s’han acceptat els resultats la postura costa d’entendre. Pel que fa a la participació toca preguntar-se quina seria la xifra màgica, ja que els vots emesos fins ara ja superen els que va rebre Junts a les eleccions locals. La democràcia no hauria d’anar de mínims quan tothom té les mateixes oportunitats. Tan de bo s’ho repensin perquè la Consulta interessa tal i com demostren les xifres de votació, les més altes de totes les que s’han fet al nostre poble.
En aquest sentit espero totes les formacions polítiques, acceptin, respectin i implementin els resultats siguin els que siguin; i que com a mínim durant dos mandats no es torni a parlar del tema a menys que hi torni a haver una iniciativa legislativa popular que diferència de la que va fracassar el 2015 arribi a bon port. En qualsevol cas, l’única garantia per a què això passi és un cop més la ciutadania; aquella que massa sovint no se sent interpel·lada pels polítics, aquella que ha de recollir i defensar l’herència dels qui han lluitat pels nostres drets i llibertats, aquella que en una democràcia plena sempre que fos possible hauria de tenir l’última paraula. Vosaltres que podeu us animo a participar en la Consulta votant per l’opció que creieu més encertada. Sí, és veritat, la votació té dèficits importants com ara el fet de no poder votar en blanc o per una altra opció, de no haver-se plantejat en un marge de temps suficient per tenir un debat fonamentat, de demanar un esforç extra a les persones que no estan habituades als mitjans digitals o les males pràctiques que algunes persones estan fent en els punts de votació física. Però és igualment cert que tothom que hi tingui interès i hi posi de la seva part podrà exercir el seu dret a vot i que les opcions han partit en igualtat de condicions.
Votar mai hauria de ser un problema. Així que mirem de fer l’esforç d’abstreure’ns i d’ignorar els comentaris d’aquelles persones tòxiques que no aporten res i que no respecten el dret que tothom té a pensar i a decidir per si mateix. Parem atenció al que ens expliquen els grups que han pres partit de manera fonamentada i que per tant han acceptat les regles del joc democràtic. Cadascú amb les nostres conviccions, els nostres interessos i d’acord amb la nostra voluntat de decidir lliurement, enfortim la idea d’un sol poble votant pel què creiem i respectant el que decideixi la majoria de pescallunes.
______________________________________________________________
Enllaç al procés participatiu: https://participa311-torello.diba.cat/processes/segonafestalocal
Des d'Orís 