El passat 4 de febrer Torelló va retre homenatge al Soldat del Puig, una de les centenars de milers de víctimes de l’oblit imposat pel franquisme als perdedors de la Guerra Civil. Només un mes i escaig després, la polèmica sorgida entorn el canvi de nom de la Plaça Josep Vidal, ens fa evident que encara fa falta molta pedagogia en matèria de memòria democràtica.
Les persones que defensen que el nom de Josep Vidal ha de continuar tenint presència en el nomenclàtor torellonenc, han al·legat en favor seu el compromís altruista que va demostrar en la “Cooperativa de Viviendas Vall del Ges”. Al costat d’aquest argument legítim però, se’n han esgrimit d’altres de perversos com el de “valdria més que us dediquéssiu a altres coses”. Deixant de banda que podríem parlar de les moltes altres coses a què ens dediquem la gent de la CUP Torelló – Som Poble, és imprescindible advertir del perill que correm com a societat si acceptem normalitzar qualificacions que titllen d’innecessàries les polítiques públiques en favor de la memòria democràtica. Igualment hi ha qui ha volgut girar l’esquena a la realitat intentant negar l’evidència del passat franquista del personatge. Josep Vidal i Camprodon fou alcalde de Torelló entre els anys 1947 i el 1958 sota la benedicció d’un règim de naturalesa feixista que va sorgir d’un cop d’estat. La seva elecció, com la de tots els poders locals de l’època, va venir precedida per l’aval dels poders fàctics i no va contemplar mai cap procediment democràtic. Per altra banda i com a mínim en dues ocasions, Josep Vidal va postular-se com a diputat provincial, fet que no denota precisament una incomoditat vers la dictadura. Ara bé, al costat d’aquests fets inqüestionables, és de justícia senyalar que Josep Vidal no fou un “camisa vieja” recalcitrant. Però tampoc fou cap Oskar Schindler.
Hi ha qui ha manifestat que “no li interessa” el passat franquista del personatge com si aquest fos un aspecte menor del qual en poguéssim prescindir. Durant més d’una dècada, Josep Vidal va representar i va ser còmplice, amb més o menys entusiasme, d’una tirania que va executar prop de 200.000 persones a tot l’estat, va practicar un genocidi cultural contra Catalunya i va exercir una repressió política, ideològica i social implacable sobre els vençuts. La gratitud cap a Josep Vidal pel paper que va jugar en el projecte cooperativista de “dalt el barri”, en cap cas hauria d’obviar el dolor de les víctimes de la repressió franquista. De la mateixa manera que l’any 2007 ningú va qüestionar la retirada de la medalla d’or de Torelló al “Caudillo” malgrat que se li va concedir per haver ajudat a reconstruir el poble després de l’aiguat, ara caldria assumir amb responsabilitat que un alt càrrec local franquista no pot tenir presència a l’espai públic sense que hi integrem també els seus valors antidemocràtics. Si el què volem és no oblidar la història i retre homenatge a totes les persones que van participar en el projecte cooperativista, fem-ho com ho van fer ells, a través d’una proposta col·lectiva que tingui en compte a tothom. L’acord de ple que preveu el canvi de nom, també permetria adoptar la nomenclatura de “ Plaça de la Cooperativa d’Habitatges Vall del Ges”, una solució que seria respectuosa amb totes les parts.
[Membres de la Junta de la Cooperativa de Viviendas Vall del Ges (1964). Autor: J. Toribio. Arxiu d’imatges. Arxiu municipal de Torelló]
Des d'Orís 