Immediatament després que el President Puigdemont posés aigua al vi suspenent la declaració d’independència de Catalunya, va començar a córrer via xarxes, aplicacions de missatgeria i mitjans de comunicació que el Govern de la Generalitat optava per la “Via Eslovena”. És a dir, suspendre momentàniament l’exercici de l’autodeterminació en pro d’una possible mediació internacional. El problema és que el context històric actual i el d’aleshores presenten diferències substancials.
Per començar, la declaració d’independència eslovena del 25 de juny de 1991 que també es va fer avalada per un referèndum no acordat, va registrar una participació i uns resultats a favor del “Sí” superiors al 90% en ambdós casos. Aquest percentatge només és comparable amb Catalunya pel què fa a la victòria del Sí, ja que aquí la participació va quedar reduïda “només” al 43% entre altres motius per repressió policial exercida en diferents col·legis que sumaven més de 700.000 electors potencials. Malgrat aquest “però” important, la força que desprèn la participació en el nostre Referèndum davant la comunitat internacional no és en cap cas comparable al cas eslovè.
Per altra banda, entre la declaració d’independència d’Eslovènia i els acords de Brioni del 7 de juliol de 1991, negociacions on els eslovens van acceptar suspendre la sobirania plena per un període de tres mesos a canvi de què Belgrad aturés les hostilitats bèl·liques, transcorre un període de 13 dies on els eslovens es presenten davant el món com un actor sobirà que resisteix i planta cara a l’Exèrcit Federal Iugoslau infligint-li severes derrotes. Aquí, per sort, la violència no ha derivat en un enfrontament armat, però també és cert que el Govern Català que només a exercit sobiranament durant 8 segons encara no es veu a nivell europeu i mundial com un actor equiparable en estatus al Govern Espanyol.
Finalment també cal tenir present que Eslovènia s’enfrontava a un estat que tenia altres fronts oberts que considerava més prioritaris. Em refereixo inicialment a Croàcia i posteriorment a Bòsnia, territoris fronterers amb Sèrbia, ètnicament menys homogenis i on hi havien minories sèrbies molt importants. Si a més tenim en compte el que va suposar l’esfondrament de l’URSS a l’hora de deixar via lliure a una intervenció de la Unió Europea que ja no havia de témer una conflicte a escala mundial, sembla obvi pensar que Eslovènia es va veure afavorida per un context “regional” i internacional clarament propici. Nosaltres, a menys que el President tingui un trumfo molt ben amagat, sembla que estem pràcticament sols.
El temps ens dirà si la suspensió de la declaració d’independència d’ahir respon a una estratègia fonamentada o a un brindis al sol que només busca guanyar temps. Sigui com sigui, l’opció presa ahir pel Govern de la Generalitat és discutible que respongui al fons de la via eslovena, altre cosa és en la simple forma.
Des d'Orís 