Complicitats i convivències amb els “segrestadors” del béns públics

L’ofensiva del Govern Espanyol en contra els processos de remunicipalització de serveis a través de la disposició addicional vint-i-setena de la Llei del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat 2017 (PPGE), respon a lògica d’aquells qui en els últims anys s’han omplert les butxaques a costa d’espoliar els recursos públics. La doctrina orquestrada des d’influents grups de pressió política, econòmica i comunicativa, ha arribat a fer-nos creure que la iniciativa privada sempre és més eficaç i eficient que la pública. Aquesta idea premeditadament prefabricada des dels temps de Felipe González, ha permès que “pel bé de l’interès general” els nostres governants hagin legitimitat la pèrdua de titularitat pública de serveis que no només són rendibles, sinó que a més en alguns casos com el de l’aigua són drets i un bé comú. El que s’ha venut i sentenciat com insostenible per a l’administració, ha resultat ser el negoci del segle per a determinades empreses que s’han cuidat de premiar els serveis prestats amb càrrecs als consells d’administració. Tot plegat una jugada mestra que ha derivat en una mena de síndrome d’Estocolm per part de la ciutadania i dels seus representants, els quals hem establert una mena de relació de complicitat i convivència amb els “segrestadors” dels béns públics.

El veto del govern de l’estat a les energies sostenibles a favor de les grans elèctriques, els continuats casos de corrupció que vinculen polítics i empresaris, el cost que ens ha suposat la mala gestió d’entitats privades com Bankia, o la deficient fiscalització envers les concessionàries de serveis públics com la que vàrem denunciar des de la CUP Torelló Som Poble el passat ple del mes d’abril, són realitats manifestes de la fal·làcia en què ens han fet viure. Fins i tot entenent que no tothom pugui ser del parer que determinats serveis hagin de ser 100% públics, com a mínim i per una qüestió de democràcia, cal trencar i acabar amb la legislació i els legisladors que faciliten la gestió privada a costa de posar impedients a la pública. Cal que des dels ajuntaments tornem a recuperar la titularitat del bé comú.