SKÒRIA: “ELLS DIUEN MERDA, NOSALTRES AMÉN”

Ara que malgrat el Sant Tornem-hi les hores encara passen a poc a poc, aprofito per escriure una nova entrada que fa dies que em ve de gust fer i que de pas potser també m’ajudarà a començar recuperar el ritme del món. Aquests últims dies, de tant en tant, ja fos jaient al sofà, visitant nous paratges, esperant el torn a urgències o gaudint de la millor de les companyies possibles, en certs moments m’han vingut al cap aquells que per a qui la vida continua sent injusta i imperfecta també durant les “vacances” d’estiu. Egoistament he procurat apartar de mi ràpidament aquests pensaments com si fossin material de rebuig, com si fossin escòria, i els he tornat a confinar sense massa esforç en un racó perdut del meu cap gros. El cas però és que s’han anat fent presents per alguna raó, una raó que a diferència dels pensaments que tinc quan miro el clip vermell que de tant en tant porto a la solapa per recordar-me d’on vinc, no respon a cap estímul material sinó a una determinada consciència política i social.

Mirant enrere he arribat a la conclusió que bona part d’aquesta consciència social i política que tinc la dec a un estil de música, concretament al que als anys vuitanta i noranta anomenàvem, malgrat estar contra les etiquetes, Rock Radikal Basc. Les lletres d’aquelles cançons em van ensenyar a mirar les coses amb uns altres ulls, em van dotar d’esperit crític i em van ajudar a pensar per mi mateix i a sortir del ramat. També em van provocar contradiccions importants amb temes com l’alliberament nacional o en debats filosòfics sobre la preeminència de l’individuo o la societat. I com pràcticament passa amb tot i amb tothom en aquesta vida tampoc se’m van fer exemptes les decepcions quan els diners van pervertir el missatge d’algunes veus i el “cavall” es va emportar vells mites.

Sigui per nostàlgia o per afinitat perquè en altre temps jo havia estat com ells, m’omple veure que joves d’avui dia continuen fent-se seu el missatge de grups com els Kortatu, La Polla Records, Parabellum o els Eskorbuto (nota mental: demanar que algú continués mantenint la flama dels meus enyorats Hertzainak potser ja seria massa). Alguns pensareu que no han evolucionat, jo opino que s’ha de ser molt conscient per recollir un missatge que malgrat els diferents actors continua sent vigent i d’actualitat.  A Torelló, fins fa quatre dies, en Nil, en Pau, en Marc, en Gerard en Xumari i l’Aniol formaven Skòria, una de les millors bandes del Punk Rock de la comarca. El passat 23 de juliol van fer el seu últim concert durant la Festa Major de Torelló. Pleguen però no perquè s’hagin cansat de plantar cara des dels escenaris o perquè hi hagi mal rotllo, sinó perquè com m’explicava el seu mànager en Pau Vila la vida els va portant cadascun d’ells cap a diferents camins. Per desgràcia em vaig perdre el concert, però estic segur que la majoria d’ells emprendran ben aviat nous projectes dels que podrem gaudir. Qui sap si fins i tot d’aquí un temps s’atreviran amb un revival com el que els de Sindikat de Bandarres vàrem fer, amb altres grups de la nostra generació, a la sala Bac Art de Roda ara ja fa uns quants anys.

Entre tant jo procuraré no oblidar-me del material de rebuig i em recordaré que també sóc escòria. Camarades! Que tingueu sort i que continueu dient Amén quan ells diguin Merda (vosaltres ja m’enteneu).

Skòria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s