JOAN (8,1-11): MAS O MARÇ

Són diverses les persones que en les últimes setmanes m’han demanat l’opinió sobre el No de la CUP-Crida Constituent a la investidura del President Mas. Algunes ho han fet com toca i d’altres ho han fet diferent. M’adreço principalment a les primeres perquè entenc que són les que estan disposades a escoltar i a respectar les meves idees malgrat la discrepància política. Les altres, com ja advertia mesos enrere quan vaig fer la primera entrada d’aquest bloc, no tenen cabuda en el meu univers personal.

Una prèvia més abans d’entrar en matèria. Durant els propers dies sortirà la valoració de la CUP Torelló – Som Poble sobre la qüestió que ens ocupa, així que fora bo que ningú confongués la meva opinió amb la del grup que represento conjuntament amb altres companys a l’ajuntament de Torelló. Com passa a nivell nacional, a nivell local també hi ha diferents sensibilitats i s’han de respectar totes.

Dit això començo fent endreça per “casa”. Els últims dies he sentit bons arguments a favor i en contra del pacte d’investidura i això m’ha tornat a confirmar l’existència de la doble ànima que té la CUP, la del compromís nacional i social, dos eixos que per a nosaltres són absolutament indissociables i per els quals personalment milito en aquesta organització. Ho piulava l’altra dia a les xarxes socials, per nosaltres ha estat com triar entre el pare i la mare i aquest cop no valia dir que te’ls estimaves igual. Personalment m’he acabat decantant per l’opció que fruit d’un anàlisi personal i purament subjectiu em semblava més possibilista, la de l’entesa amb Junts pel Sí (em costa dir la de donar suport a Mas). Haig de reconèixer que el fet d’haver pres partit per aquesta posició s’ha basat principalment en un raonament senzill i que de ben segur és fàcil de rebatre: quan hom té dos objectius que considera igual d’importants crec que no ha de renunciar a assolir-ne un si creu que té l’oportunitat de fer-ho, malgrat que això suposi, de moment, aparcar l’altre que considera igual d’imprescindible. Sé que aquesta postura implicava menjar-se algun galàpat, sé que això podia suposar entrar en certa contradicció (com també ha passat optant per l’altra opció), i sé que el fet d’investir Artur Mas no era garantia de res, però crec que valia la pena intentar-ho perquè l’objectiu s’ho valia i perquè entenc que l’alternativa del març genera una incertesa encara més gran. Tant de bo els Idus de març en aquesta ocasió portin bons auguris.

Les crítiques principals que faig a la meva organització, i per tant autocrítiques, són en primer lloc haver caigut en el parany dels qui van posar el focus en el “qui” i que han aconseguit convertir-nos en esclaus d’unes paraules que mai haurien d’haver tingut més transcendència que el “què”. En segon lloc i sense saber el detall de les converses que hi ha hagut, no puc entendre que des de la CUP-CC no haguem posat a la taula de negociacions una proposta d’entesa més concreta i que haguem anat a remolc de JxSí en aquesta qüestió. El corpus del document Fil a l’agulla hauria d’haver-se convertit en una proposta assolible i alhora irrenunciable que ens hauria permès prescindir del “qui” i  hauria pogut fixar, tal i com es diu en la seva introducció, el “què”, el “com” i el “quan”.  Finalment m’ha decebut que en els que poden ser els moments de la fundació de la futura república no haguem volgut involucrar-nos en el govern. Crec que és poc ètic i massa còmode voler condicionar el futur executiu i alhora voler mantenir-nos al marge dels espais de responsabilitat directa (segurament el fet de ser regidor condiciona la meva manera de veure les coses en aquest punt).

Però fora de l’ecosistema de la CUP també hi ha vida i les espècies que hi habiten tampoc no estan exemptes d’equivocar-se. Pel que fa al “qui” i deixant-me arrossegar per la corrent que protagonitzat el debat, és com a mínim curiós que algú que havia arribat a declarar que no seria cap obstacle ara sigui una condició sine qua non per la bona marxa del procés, tant per uns com pels altres. El que és evident però, és que arribats a aquest punt només el President Mas té a les seves mans decidir si avantposa la seva trajectòria personal als interessos de bona part del país. Si finalment anem a eleccions això dirà molt poc a favor d’algú a qui molta gent considera un actiu imprescindible per el procés.

Però anem el que per mi hagués hagut d’estar el moll de l’os de les negociacions tenint en compte que amb el “com” i el “quan” semblava que hi podia haver entesa. Parlo del “pla de xoc” presentant per JxSí. La CUP-CC va fixar durant la campanya en 6.900 milions la partida necessària per abordar la situació d’emergència social que es viu a Catalunya. Per aproximar-se a JxSí, durant les negociacions es va rebaixar aquesta estimació en 3.000 milions, però la coalició de CDC i ERC es va plantar finalment en 270 milions. Des de fora de la CUP les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), han criticat que el pla gairebé no inclogui novetats i han lamentat que s’opti per mesures de caràcter “caritatiu” en lloc d’una “política global més efectiva”. També des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, s’ha definit la proposta com un “pla que ataca el que ja s’ha anat acordant durant el primer semestre de l’any 2015, però que no combat la desigualtat i quantitativament és insuficient tenint en compte la situació que viu el país”. Així doncs  el que podria haver estat un dels punts forts de l’oferta de JxSí i la manera de tornar a focalitzar el “què” per davant del “qui”, no ha tingut la rellevància que hauria d’haver tingut. Un esforç important en aquest aspecte no només hagués posat més difícil el no de la CUP-CC al presidenciable de JxSí, també podria haver suposat assolir un objectiu importantíssim per refermar el procés: eixamplar la base social de l’independentisme. Des de la coalició encapçalada per Artur Mas (suposo que a hores d’ara no té cap sentit parlar de Raül Romeva),  ni tan sols s’ha contemplat la possibilitat de derivar els ingressos addicionals que es poden obtenir amb la reversió de les modificacions legals que s’han introduït a l’impost de successions i la taxa fiscal sobre el joc, uns 600 milions d’euros més que sumats als 270 milions proposats inicialment per JxSí situarien la xifra en uns 870 milions d’euros. Una oportunitat perduda que no pot defensar-se amb un “més val això que res”. La xifra proposada per JxSí ja venia fixada en el seu programa electoral, per tant cal sobreentendre que serà aplicada si hi ha l’oportunitat de fer-ho. De no ser així hom podria interpretar que només s’ha utilitzat com un pretext o com un xantatge en les negociacions.

També la tebior amb que JxSí ha plantejat el debat sobre les privatitzacions, especialment la d’aigües Ter Llobregat,  ha aixecat barreres difícils de franquejar per a molts sectors a qui representem la CUP-CC.  Entenc que es podria haver fet força més en aquest sentit.

Per tant doncs i un cop arribats al cap del carrer aquestes són les conclusions que en trec de tot plegat (per impopulars i irrellevants que siguin). En primer lloc tinc la certesa que la responsabilitat de no haver arribat a un acord és compartida i per això no entenc que només es posi l’accent en una de les parts. Com a membre d’una d’aquestes parts espero que l’experiència ens serveixi d’alguna cosa, ara mateix no tinc clar per què, però si més no ens hauria de servir per fer-ho més bé la pròxima vegada. Per altra banda penso que hem perdut una oportunitat però que no podem tirar la tovallola. Si com tot apunta finalment anem a unes noves eleccions no entendria la desmobilització del vot independentista. Fins ara l’esforç de la majoria ha estat anar una manifestació un cop l’any i votar cada cert temps, si això no ho podem mantenir potser és que no tenim tantes ganes de ser independents com ens semblava. També tinc clar que defensar certs posicionaments polítics com els que alguns defensem en un poble com Torelló on, per sort, la majoria de nosaltres no patim directament situacions d’emergència social i on l’imaginari sociològic és majoritàriament convergent fruit d’una tradició política i cultural conservadora, no és gens fàcil. Ho vaig poder comprovar en la meva etapa a Ciutadans del Ges i ho torno a comprovar un cop més ara com a regidor de la CUP, massa sovint la majoria es veu temptada d’estigmatitzar la diferència i massa sovint la minoria baixa i acota el cap. Igualment, pel contacte diari que tinc per la meva feina amb persones de l’àrea metropolitana o pel que veig en certs sectors de l’esquerra independentista, els prejudicis envers altres posicionaments i sectors absolutament necessaris per arribar a una entesa també hi són i em semblen igual de preocupants. Sempre he considerat imprescindible reivindicar el dret a tenir opinió pròpia i sentit crític, però també em sembla imprescindible conèixer i respectar el posicionament dels altres per refermar les meves conviccions. El que avorreixo profundament a l’hora de prendre decisions és la comoditat i el silenci.

Així doncs em sembla encertat tancar aquesta entrada amb una frase que es diu quan tots som culpables o corresponsables d’un fet. Aquesta fa al·lusió a l’episodi de l’evangeli de Joan (8,1-11), concretament a la resposta de Jesús als mestres de la llei quan volen lapidar una dona acusada d’adulteri: qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.

Lliures de culpa

 

2 pensaments sobre “JOAN (8,1-11): MAS O MARÇ

  1. Salut Lluís,

    aplaudeixo cadascuna de les teves paraules. Jo també m’he manifestat a favor de l’opció de la investidura. A mi particularment, el que més m’ha confós dels darrers dies/setmanes/mesos ha estat la “immaduresa” de l’esquerra independentista agrupada sota les sigles de CUP-Crida Constituent. Fa anys que hem assistit i participat a debats de l’esquerra independentista. Uns debats eterns amb mil disputes entre els dos sectors de MDT i Endavant. Però jo creia que havia quedat prou clar que si mai arribés el dia de proclamar la república catalana (dia que sincerament no creiem que ens arribés mai l’oportunitat) era indispensable comptar amb CIU (mal que ens pesés i ens pesi a tots). I no només sabíem que necessitaríem a CIU sinó que també sabíem que seria CIU qui la lideraria i qui s’apuntaria la victòria d’allò que uns quants feia molts anys reclamàvem a contra corrent i amb el vent en contra. Doncs jo creia, segurament falsament, que les eternes disputes entre MDT i Endavant havien quedat enrere. I és que els senyals que enviava la CUP així m’ho feien entendre. Senyals com la decisió d’entrar al Parlament, senyals com la bones maneres de fer política d’aquests anys al Parlament, gestos com la famosa abraçada d’en David amb en Mas que indicaven que la CUP sabia anteposar els interessos del país per davant, igualment el dia que es va acompanyar en Mas als jutjats a declarar i uns quants senyals més que podria numerar.

    i tot plegat tot va girar en contra. El debat de l’assemblea del dia 27 va ser un debat existencial de l’esquerra independentista en comptes de ser un debat d’estat. No vaig assistir-hi i tu m’ho podràs ratificar o desmentir, però aquesta va ser la meva sensació. Una vegada més va ser debatre sobre si som més independentistes o si som més socialistes. Em van fer molt mal els crits de “independència” contestats amb “anticapitalistes”. Crec que el debat s’havia de situar en una altra òrbita i que no va estar a l’alçada del moment històric. Penso que la CUP no té una estratègia marcada a llarg termini i és la cosa que més li critico a l’organització. No m’ha quedat gens clar quin és el full de ruta del partidaris d’anar a eleccions per aconseguir els seus objectius. Com tenen pensat aconseguir la independència o un pla de xoc social? només torna a quedar l’opció de picar pedra a les trinxeres al marge de la societat com fa anys que es fa. I amb això no hem aconseguit gaires resultats…Diuen que volen eixamplar l’independentisme per l’esquerre però a mi em fa por que no es compleixi aquell símil futbolístic que diu que la manta no es prou llarga per tapar-te els peus i el cap alhora. I és que és molt important mirar-se les coses amb una mica de distància. Si ho fas des d’aquest punt de vista, la dreta catalana representada tradicionalment per CIU fa temps que gira, m’atreviria a dir, cap al centre-esquerra, s’ha desfet de la seva ala més dreta (Unió) i en les negociacions acceptava complir amb el programa de Junt X Sí que incloïa un pla de xoc social que firmen partits teòricament d’esquerres com ERC i que també serien perfectament assumibles per altres partits considerats d’esquerres com el PSC o fins i tot ICV. Perquè quina diferencia en l’eix esquerres-dretes hi ha entre CIU i ERC. Per mi són ta poques que moltes vegades em costen de veure.

    En definitiva, que com diu en Titot amb patates o sense, jo me l’empassaria i ben empassat. Per cert no he fet cap crítica a Junts x Sí perquè segurament acabaria la tinta.

    Seguirem debaten en el teu espai de reflexions.

    Fins la propera

    M'agrada

    1. Bona reflexió Martí! Personalment estic força d’acord amb el que dius, lluites intestines com les que mantenen Endavant i Poble Lliure fan més nosa que servei. Jo també ho creia cosa del passat però no ha estat així. En qualsevol cas no crec que tota la responsabilitat se’ls pugui atribuir a ells, potser ens deixat arrossegar a aquesta espiral i els que no en volíem formar part no ens en hem sortit.

      Pel que fa a CIU aquí discrepo, per mi continuen sent dreta pura i dura, la postura i inflexibilitat de Mas em fa evident que tot ha estat tacticisme. Però ben cert que un país es construeix amb la seva gent, i CIU, mal ens pesi alguns, són part d’aquest país. Personalment a mi també sovint em costa veure la diferència entre CIU i ERC, s’entenen amb pràcticament tot, però els matisos hi són.

      Encantat de tornar-te a veure per aquí i de sentir reflexions respectuoses i que personalment m’ajuden a aclarir-me.

      Salut i fins ben aviat!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s