El carrer Sant Bartomeu com a oportunitat

La futura reforma projectada pel carrer Sant Bartomeu ha reobert un debat que va camí de convertir-se en un clàssic entre veïns afectats i ajuntament. Per aquest vial en concret, el pla de mobilitat determina que s’ha de convertir en una via de plataforma única amb prioritat per els vianants per la impossibilitat d’encabir-hi voreres de 180 cm tal i com marquen les normes d’accessibilitat. Aquest aspecte sumat al fet que avui dia el carrer continuï sent una artèria vial de la població va fer que en el seu moment s’optés per aquesta solució. Després d’haver repassat el projecte tinc la sensació que tècnicament és poc discutible i que l’obra millorarà la seguretat dels veïns i vianants malgrat que caldrà conviure amb el pas de vehicles. Igualment veient alguns dels titulars de la premsa d’aquesta setmana passada, sembla lògic pensar que la reforma anirà a lligada a la desviació progressiva del trànsit del centre del poble i per tant també dels carrers Sant Miquel i Sant Bartomeu.

La gent de la CUP Torelló – Som Poble portem al nostre programa polític realitzar les obres del carrer Sant Bartomeu per fer-lo més segur i accessible elaborant alhora un pla per reduir-hi el volum de trànsit. Per tant en l’aspecte tècnic, no massa res a dir. Ara bé, què passa amb les decisions polítiques? Durant la campanya ja ens vàrem manifestar en contra de que els veïns haguessin d’assumir part del cost de l’obra a través de contribucions especials i seguim mantenint aquesta posició. Nosaltres entenem que aquesta intervenció és una qüestió de seguretat i que a més es dóna en una de les artèries principals de la població, i que per tant és una qüestió d’interès públic i no només dels veïns.

Tornant a l’afirmació amb què començava aquest post sobre el debat que es produeix cada cop que hi ha una reforma urbanística important a la via pública i que com ja deveu haver endevinat gira entorn qui n’ha d’assumir el cost, correm el risc de que aquest debat s’eternitzi i es torni a tancar en fals. Precedents com el del nucli antic, la Plaça de la Sardana o els carrers Giravolt o Rocaprevera no han servit per clarificar en quins casos han de pagar els veïns. S’ha actuat de manera diferent fins i tot per part de governs municipals del mateix color. Pel que fa al carrer Sant Bartomeu, dels 409.026,31 € que costa el projecte, en principi els veïns n’hauran d’assumir aproximadament uns 106.000 € (una xifra que per exemple és aproximadament una cinquena part del que l’ajuntament assumirà  per destinar a la futura Sala Polivalent).  Ara bé, fixeu-vos que he dit en principi perquè és molt possible que finalment els veïns no hagin de pagar res. Si les empreses que optaran a la licitació de l’obra acaben oferint un 30% de rebaixa en les seves ofertes (en el carrer Rocaprevera la rebaixa va arribar al 40%), l’equip de govern ha explicat que la part suportada pels veïns quedarà abolida i segurament es tancarà el debat.

Analitzant-ho tot plegat em sembla un mal negoci i que és evident que cal establir un precedent, un protocol que defineixi unes regles de joc clares per a futures intervencions com la que aviat tindrem al carrer Nou. Sóc del parer que igual que tenim un Pla General on es defineixen la regulació de les diferents zones d’usos, hauríem d’establir quines són per exemple les vies de principal interès públic de la població, quins són els criteris que eximeixen o obliguen als veïns a assumir part del cost de les intervencions en la via pública, com es fixen i quins són els percentatges que han d’assumir els propietaris en cas que hi hagin contribucions especials, com es reduiran aquests percentatges en cas de rebaixa en les licitacions, etc. Igualment i no menys important, caldria assegurar que les intervencions subvencionades al 100% amb diner públic no servissin per lucrar-se gràcies a la revalorització de les finques. Per exemple fixant sempre el valor del cost subvencionat a cada veí i establint clàusules que imposessin l’assumpció d’aquest cost al propietari en cas d’una venda a posteriori de la revalorització  en un període de temps determinat. En definitiva caldria deixar d’improvisar i establir polítiques que fossin clares, transparents i el màxim de justes pel conjunt de la població. El carrer de Sant Bartomeu és una oportunitat per fer-ho.

Carrer Sant Bartomeu
Actualment el carrer Sant Bartomeu no garanteix la seguretat als vianants i és un problema per a les persones amb mobilitat reduïda.

2 pensaments sobre “El carrer Sant Bartomeu com a oportunitat

  1. Després de llegir l’article, i sense haver pogut consultar el projecte de reforma del carrer, em queden unes quantes preguntes/reflexions al cap:

    – Existeix una falta de planificació estratègica en la majoria de decisions del nostre Ajuntament. El carrer Sant Bartomeu només n’és un exemple més. Com es poden començar unes obres sense haver redactat prèviament el Pla de Mobilitat? No correspondria primer elaborar el Pla i posteriorment realitzar les obres? Coses d’aquest tipus succeeixen quan es fan les obres simplement per aprofitar subvencions i no com a conseqüència de respondre a les necessitats del municipi.

    – El projecte millora realment la seguretat dels vianants? teòricament el carrer serà una zona de prioritat per a vianants, però si el sistema ha de ser el mateix que actualment tenim al nucli antic, serà tot un perill per als vianants (ex. carrer Sant Feliu). Un fracàs total de convivència entre vianants i vehicles. Hi ha determinats carrers del poble que no tenen l’amplada necessària pel pas de vehicles i vianants alhora.

    – Quin sentit té tenir el carrer Sant Bartomeu de plataforma única quan els carrers que el precedeixen i el prolonguen no ho són? Com he dit abans, la falta de planificació estratègica de l’Ajuntament no va tenir en compte les obres del carrer Sant Bartomeu quan, no fa massa temps, es van remodelar les voreres del carrer Sant Miquel. I això em porta directament a formular-me una altra pregunta: quin estil arquitectònic seguirà el nou carrer Sant Bartomeu? el model de carrers com el Capsavila, Sant Feliu o del Pont? o bé l’últim model del carrer Rocapravera? o potser el model de la Plaça Nova? o seguirà la continuació del model del carrer Sant Miquel? o es crearà un estil nou i així cada carrer del nucli antic de Torelló serà diferent?

    – A l’hora d’elaborar el projecte de reforma del carrer, s’han valorat aspectes que pugin tenir un impacte positiu al degradat comerç del carrer? o simplement ni s’hi ha pensat?

    – Si el carrer Sant Bartomeu es considera una de les artèries principals del municipi i, per tant, d’interès general, ja hi ha hagut el suficient debat públic a nivell de tot el municipi per les conseqüències que pot comportar per exemple el Pla de Mobilitat per tots els habitants del poble? I si per contra es considera només d’interès dels veïns, com és que es fan les obres malgrat l’oposició dels mateixos després de ser consultats?

    – Com es poden executar unes obres sense saber quina part n’hauran d’assumir els veïns?

    M'agrada

    1. Salut Martí!

      Abans que res gràcies per llegir i l’article i sobretot gràcies per la teva opinió!

      Sobre els teus comentaris:

      1) El pla de mobilitat existeix (data si no recordo malament del 2010). No és fàcil de trobar però el pots consultar a la pàgina web de l’ajuntament: http://www.ajtorello.cat/frontal/cercador/index.php?cadena=pla%20de%20mobilitat&tipuscercador=17

      2) De fet, l’actuació del carrer Sant Bartomeu respon a una de les actuacions que preveu aquest pla i bàsicament, i resumint-ho molt, respon a la intenció de desviar el trànsit del centre del poble i donar la prioritat als vianants en carrers com el de que estem parlant. L’altre dia ho vàrem anar a comentar amb representants dels veïns d’aquest carrer.

      3) La qüestió de la seguretat és la més espinosa. Amb aquesta actuació forçosament hauran de conviure vianants i un gruix important de trànsit en un període de temps indeterminat ja que el pla de mobilitat necessitat d’altres accions importants per acabar desviant el gruix del trànsit del centre de la població. Un dels punts que preocupa més dels veïns és el tema del pas del autobús. Com tu bé apuntes hi ha molts interrogants sobre aquest tema ja que la convivència entre vianants i vehicles depèn del respecte a les normes viàries i la composició de la via. La plataforma única sense cap mena de dubte millorarà l’accessibilitat dels vianants ja que desapareixeran les voreres estretes, però també és veritat que deixarà en mans dels conductors el fet d’evitar altres perills. Per això nosaltres apostem per restringir el màxim el trànsit per aquesta via i desviar l’autobús de forma definitiva amb un traçat alternatiu que explicarem ben aviat. Això, a més, cal que s’acompanyi de l’execució de les altres accions previstes en el pla de mobilitat i que per nosaltres són una prioritat que hauria de passar per sobre d’altres temes com ara el de la sala polivalent.

      4) La reforma del carrer Sant Bartomeu serà del mateix estil que la del carrer Rocaprevea. Aquesta reforma, quan es decideixi abordar la gran acció sobre el carrer Sant Miquel i les altres que s’inclouen el pla de mobilitat (carrer Nou, Ronda Pollancredes, etc.), tindrà sentit.

      5) Respecte el comerç, a hores d’ara molt minvat ja en aquesta via, no sé dir-te si s’hi ha pensat. En qualsevol cas, i això és una opinió personal, la reforma a banda de ser necessària a nivell de seguretat crec que no tindrà un impacte negatiu en els comerços que hi han actualment, ans el contrari. Si s’acaba executant tot el pla de mobilitat els carrers Sant Miquel i Sant Bartomeu es poden acabar convertint en un eix comercial important. És cert però, que ara, sense que s’apliqui la resta d’actuacions fa difícil de defensar-se. Segurament és molt discutible com s’estan aplicant els tempos d’actuació.

      6) Els veïns els preocupa especialment el cost de les obres i tenen dubtes sobre la seguretat. Però després de reunir-nos amb ells reconeixen que la via actual tampoc és segura. Personalment el que veig és que hi ha hagut moltes deficiències de comunicació i que la gent amb raó, no entén perquè en funció d’on es faci i qui faci l’actuació s’apliquen criteris diferents. Per nosaltres és bàsic establir unes normes de joc clares per a tothom. A més, si com considerem nosaltres l’actuació és d’interès públic (per nosaltres ho és, per l’equip de govern no ho sé), s’ha d’assumir amb recursos públics.

      7) L’últim punt per mi és clau i és precisament la principal queixa dels veïns. És una vergonya que en les primeres reunions l’ajuntament no portés desglossat què pertocava pagar a cada veí i es pogués informar de les ajudes per a les persones que no poden assumir el cost. És indefensable la política de comunicació de l’equip de govern i la seva nul·la política de participació.

      Bé, espero que continuïs traient el nas per aquí i participant quan et vingui de gust. Salut!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s