“Ara que sabem de quin mal hem de morir”, que s’aixequi el teló!

“Ara que sabem de quin mal hem de morir” després que dijous passat s’escenifiqués l’acord entre CiU i FEM, podem començar a analitzar amb perspectiva un pacte que haurem d’anar valorant en els pròxims quatre anys. Perquè hom pugui comptar amb tots els elements de judici a l’hora de fer aquest anàlisi, és necessari començar explicant la proposta, prèvia a aquest acord, que des de CUP Torelló – Som Poble vàrem traslladar a les teòriques forces d’esquerra que havíem aconseguit representació a l’ajuntament en les últimes eleccions. Aquesta proposició que vàrem batejar com el “Contracte social de les esquerres torellonenques” en homenatge a l’obra de Jean-Jacques Rousseau, apel·lava a la consciència ideològica de les parts implicades per no cedir la iniciativa política a la dreta local i així evitar la marginació de determinades polítiques socials. De caràcter innovador, aquest “contracte” plantejava una acció coordinada que convidava als diferents grups d’esquerres a mantenir-se a l’oposició, a concretar accions polítiques que confluïssin dels diferents programes i a respectar l’autonomia d’actuació en totes aquelles qüestions en que no hi pogués haver acord.

Des de la CUP Torelló – Som Poble sabíem que era una aposta arriscada perquè suposàvem, com així va ser, que alguns dels actors que havien d’esdevenir protagonistes d’aquesta història veurien amb escepticisme la proposta i que la titllarien de romàntica i de poc pràctica. Maneres de fer de la vella política. En canvi, per les persones que com jo mai hem considerat l’adjectiu romàntic com quelcom pejoratiu, aquesta via es veia com una oportunitat d’impulsar polítiques d’esquerres i de fiscalitzar des de l’oposició l’acció d’un futur govern que es veuria obligat a buscar el consens. Deixant de banda la capacitat o no de tenir més o menys obertura de mires, de seguida vàrem poder comprovar que especialment els grups de FEM i el PSC no estaven per cap mena de compromís ideològic i que valoraven molt més la possibilitat d’arribar a un acord de govern amb la dreta (tot i que s’ha de dir que en aquest aspecte els “independents” foren, d’entrada, molt més transparents que els “socialistes). Per mostra un botó, i és que només un dia després de la primera reunió que mantinguérem per explorar la viabilitat de la nostra proposició, tan FEM com el PSC tornaren a mantenir contactes amb CIU per mirar de materialitzar un acord de govern (algun dia estaria bé saber quin paper va jugar la nostra proposta en aquestes trobades).

La qüestió és que finalment el dia 2 de juliol es feia públic l'”Acord de legislatura per l’Ajuntament de Torelló entre CiU i FEM” (parèntesi: si no vaig errat diria que en comptes d’utilitzar la paraula “legislatura” seria més convenient fer servir per  exemple “mandat” perquè el poder legislatiu no recau en els ajuntaments. Però vaja, ja ens entenem).  De les declaracions de David Forcada i Santi Vivet se’n extreu que l’acord no ha estat complicat, en primer lloc per la bona entesa personal  i en segon lloc per la coincidència programàtica en molts aspectes. Respecte la primera qüestió només apuntar que sembla evident que malgrat l’escenificació d’entente Cordiale a que hem assistit durant l’últim mandat i l’última campanya, les coses no han acabat del tot bé entre CIU i ERC, potser per això l’alcalde Vivet i el cap de llista de FEM han volgut remarcar “les bones sensacions” que han tingut durant les negociacions. Pel que fa al segon aspecte, al meu entendre molt més important, no fa més que remarcar com n’és de prima la frontera ideològica entre el centre esquerra i la dreta o centre dreta del nostre país.

FEM s’ha presentat a les últimes eleccions com  una candidatura independent “formada per diferents persones que desencantades amb els partits polítics tradicionals no renuncien a treballar per a Torelló de forma independent“. Però a ningú no se li escapa que és un grup ideat per persones exafins al PSC (algunes encara fins fa ben poc amb carnet de partit), que han combregat durant anys amb la doctrina ideada des del carrer Nicaragua de Barcelona i que a més han participat en governs locals sociovergents.  Potser ara estan desencantats amb els partits polítics tradicionals, però no poden obviar la seva quota de responsabilitat en aquest desencant i menys quan com ara es presenta una oportunitat per fer les coses diferents i s’opta per seguir com sempre. Ho porten a la sang.

Votar per la indefinició d’una marca independent que no té cap compromís ideològic seriós amb l’ideari polític social, pot haver comportat que determinats electors d’esquerres hagin vist com el seu vot només ha servit per apuntalar un nou govern escorat a la dreta. Per part nostra, apel·lar a la consciència social de grups com FEM, sabíem perfectament que era alhora el tendó d’Aquil·les i la clau per on passava el possible èxit de la nostra proposta de “Contracte social”. El pragmatisme i la veritable ànima dels integrants de FEM ha acabat decantant la balança. Només cal fer un cop d’ull al document on es rubrica l’acord entre Santi Vivet i David Forcada per veure com n’és de desigual el pes tenen les polítiques de les pedres envers la de les persones. Les úniques accions que es concreten en aquest document giren entorn l’urbanisme, les obres i serveis i s’exposen en el Punt número 6 del document. La resta del document és una declaració d’intencions més aviat poc concreta que no té cap pudor en relegar aspectes d’emergència social al Punt 20 i sempre en funció de que es pugi “mantenir o ampliar dins les possibilitats, les polítiques de benestar que realitza l’ajuntament de Torelló, per fer front a la pobresa energètica i fomentar les mesures per la inserció dels col·lectius més vulnerables”. El llenguatge emprat en el document denota moltes coses però en cap cas compromís social.

També és especialment significatiu parar esment al repartiment que s’ha fet del Cartipàs municipal. El teòric soci d’esquerres liderarà l’àrea de serveis territorials i medi ambient, l’àrea de seguretat i mobilitat, i únicament encapçalarà ensenyament dins l’àrea de serveis a la persona. És evident que no hi ha cap voluntat per part de FEM de marcar un canvi de rumb i de dotar d’accent social i més participatiu les polítiques del nou equip de govern. De fet, públicament s’ha dit que a l’hora de distribuir les noves responsabilitats, ha primat la premissa de donar continuïtat als regidors que ja estaven al govern municipal la passada legislatura (les regidories que tenia ERC a l’anterior mandat, quan era el soci de CiU, passen a Fem Torelló). Tot plegat molt molt pragmàtic.

Només ens resta veure quina forma aniran agafant els punts esbossats en aquest acord i com justificaran l’entesa en aquells aspectes que els han separat durant l’última campanya, ni que sigui els 300 o 400 metres de la ubicació de la nova sala polivalent que defensaven uns i altres . Així doncs sense més preàmbuls, que s’aixequi el teló!

Camaleó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s